"Anita. La miliciana tenia nom": Qui hi havia darrere d'una imatge icònica de la Guerra Civil, a "Sense ficció"

Enfilada en una barricada de la Rambla cantonada amb el carrer de l'Hospital de Barcelona, somrient i amb una bandera de la CNT i la FAI, es va convertir en la icona de l'anarquisme durant la Guerra Civil, però fins fa poc es desconeixia qui era la miliciana protagonista d'aquesta instantània i qui n'era l'autor.

Ella era Anita Garbín, que es va exiliar el 1939 a Besiers, que no va voler tornar-hi mai i que no va arribar a saber que la seva imatge s'havia fet icònica. L'Anita s'havia casat al sud de França amb un militant del Partit Comunista i va morir el 1977.

La seva foto l'havia fet Antoni Campañà i la guardava a la capsa vermella plena de negatius inèdits descoberta el 2018.

Una imatge icònica, que va marcar la vida del fotògraf i de la seva protagonista

Primers dies de la Revolució de 1936. Un fotògraf catòlic i una miliciana anarquista es creuen a la Rambla de Barcelona. Ella es deixa fotografiar. Ell dispara la seva càmera. I el resultat és la imatge més reproduïda de la història de l'anarquisme ibèric i una de les més icòniques de la Guerra d'Espanya.

Ningú, fins ara, coneixia qui era el fotògraf ni qui era la miliciana. Ara sabem que eren Antoni Campañà i Anita Garbin, i que el pes d'aquesta fotografia, disparada gairebé al vol, marcaria les seves vides. Ell, amagant fins a la seva mort totes les seves imatges de guerra. Ella, prenent per sempre camí de l'exili.

El reporter Plàcid Garcia-Planas relata així el moment de la trobada:

I Toni Monné i Campañà, net del fotògraf Antoni Campañà, explica amb quina càmera es va fer aquesta fotografia icònica:

El fotògraf i la miliciana mai s'havien vist abans i mai no es tornarien a veure. La seva trobada a la Rambla va ser fugaç. Però aquest clic concentra la història de la Catalunya, l'Espanya i l'Europa del segle XX.

Per Antoni Campañà i Capella, fill d'Antoni Campañà i també fotògraf, l'Anita era conscient del moment:

Una foto com a síntesi. Res més europeu que la Guerra Civil espanyola com a destil·lació dels conflictes que transitaren pel continent, des de la Revolució Russa del 1917 fins al final de la II Guerra Mundial el 1945.

Res més expressiu que la fotografia en el seu moment d'irrupció entre les masses. El seu veritable bateig de foc com a arma propagandística, expressió artística i naixement del fotoperiodisme. I Campañà al costat dels grans noms del país, com Agustí Centelles, o vinguts de països com Hongria, com Robert Capa.

El documental té dos protagonistes: un fotògraf d'ordre, catalanista i catòlic i una miliciana anarquista (embarassada). I té un clímax: el punt màgic en el qual els dos, que no es coneixen ni es tornaran a veure mai més, es creuen en una barricada de la Rambla de Barcelona, cantonada amb el carrer de l'Hospital.

La trobada, del tot fortuïta, es produeix en un moment clau de la història d'Europa. En l'any que ho canviarà tot a Catalunya, Espanya, Alemanya i arreu del món: 1936. Aquells dotze mesos que determinaran la segona part de la dècada i els fonaments de la II Guerra Mundial. D'aquella trobada inesperada del xoc de valors occidentals en sortirà una fotografia icònica.

Fins ara es desconeixia tant la identitat del fotògraf com de la fotografiada: ara les sabem, i ara les podem narrar. Lligades, són un combat entre les evidències que ens semblen abordar, en l'anàlisi del passat i de les respectives personalitats, ideologies i creences creuades en una trena sorprenent i fascinant. Dos mons en una avinguda emblemàtica del sud d'Europa enmig d'una revolució, d'una guerra, de la Guerra Civil europea.

Aquest és un documental on s'expliquen de forma paral·lela les seves vides, inquietuds i aspiracions, lligades amb les inquietuds i aspiracions dels europeus de la primera meitat del segle XX: fins al moment de fer-se la icònica fotografia i a partir d'aquell moment. Sempre explicades en paral·lel.

Dues vides creuades en una fotografia

La història del fotògraf Antoni Campañà ja la tenim. La de la miliciana, ens l'explicarà la seva família amb les dades conegudes i amb les ignorades. Amb la trajectòria del fill que havia de néixer en plena explosió social i del que la vida li deparà a França.

La fotografia cobra un significat més potent quan se sap que la miliciana estava embarassada, tal com explica el seu fill, Joseph Lumbreras Garbín:

I Joseph Lumbreras afegeix: "Sempre m'he sentit orgullós del la meva mare i el meu pare, però avui me'n sento encara més."

Aquesta és la història de dues vides i una fotografia del tot connectades a Europa. Abans de la trobada, va ser a Berlín on el fotògraf va aprendre la perspectiva amb la qual dispararia aquesta imatge. I, després de la trobada i la guerra, va ser a Amsterdam, prèvia escala de vuit anys a Londres (1940-1947), on es van conservar les publicacions anarquistes amb aquesta fotografia com a icona infinita.

El relat, en definitiva, de dues vides creuades en una fotografia, relat on es poden anar lligant moltes altres històries, però sempre amb la fotografia i els seus protagonistes com a eix central.

El documental "Anita. La miliciana tenia un nom" ha estat el film inaugural del Memorimage - Festival Internacional de Cinema de Reus, que el 6 de novembre ha donat el tret de sortida a la 19a edició d'aquest important festival que reuneix el millor cinema amb imatges d'arxiu.

Fitxa tècnica:

Direcció i guió: Toni Monné i Campañà, Arnau Gonzàlez i Vilalta, Plàcid Garcia-Planas

Realització: Guillermo Barberà, Santi Valldepérez

Direcció de producció: Vanessa Batista

Producció executiva: Santi Valldepérez

Producció executiva 3Cat: David Bassa Cabanas, Sílvia Pairó Vila

Coordinació continguts 3Cat: Montse Armengou Martín, Ricard Belis Garcia

Producció delegada 3Cat: Daniel Barea Delgado

Direcció de fotografia: Guillermo Barberà

"Anita. La miliciana tenia nom" és una producció de Filmsnòmades, en coproducció amb 3Cat i RTVE.